1 1 v. tr. [DR] [LC] Tenir (alguna cosa) gaudint-ne de l'ús o del fruit d'una manera mediata o immediata. Posseir grans béns, terres. Ha hagut de vendre tot el que posseïa. Portugal posseïa vastes colònies. 1 2 v. tr. [DR] [LC] Tenir (alguna cosa) en el seu poder. Posseir el secret d'algú. 2 1 v. tr. [AN] [LC] [RE] Disposar de la voluntat i de les facultats (d'altri), influir poderosament en el seu comportament. Ésser posseït pel dimoni. Posseït per una passió. 2 2 v. tr. [LC] Tenir relacions sexuals (amb algú). 2 3 v. intr. pron. [LC] Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos, les pròpies passions. Estava a punt de fer un disbarat però va posseir-se. 3 v. tr. [LC] Conèixer a fons (una matèria, una llengua, un ofici). Posseir un autor la matèria que tracta. Posseir l'anglès. Posseir una virtut, una qualitat.
